1) Descripció del mapa: Es tracta d’un mapamundi de tipus temàtic que reflecteix la distribució de l’Índex de Desenvolupament Humà a tot el món l’any 2005. La font és el PNUD, Informe sobre el Desenvolupament Humà 2005 i les dades es presenten classificades en índex alt, mitjà i baix. Les zones que es poden diferenciar són: amb índex alt Amèrica del Nord, Mèxic i Amèricatemperada, Europa occidental, Japó i Austràlia; amb un índex mitjà Àsia, la major part d’Amèrica Llatina i el nord i sud d’Àfrica i, finalment amb índex baix la major part del continent africà.
2) Indicadors de desenvolupament:
PIB: la riquesa total produïda en un país durant un període de temps determinat que sol ser un
any.
IDH: índex comprès entre 0 i 1 que mesura el desenvolupament a partir de l’esperança de vida,
els anys d’estudi i l’alfabetització i el PIB per càpita per paritats de poder adquisitiu.
D'altres indicadors del grau de desenvolupament d'un país poden ser: consum d’energia, mortalitat infantil, esperança de vida, metges per habitant o consum de calories per habitant
3) Diferència països desenvolupats o en vies de desenvolupament:
Els països desenvolupats constitueixen el centre de l’economia mundial, tenen un alt nivell de productivitat i disposen de capitals i de tecnologia avançada. La producció industrial està especialitzada i posseeix un alt valor afegit, ja que incorpora recerca i innovació tecnològica (R+D+I). La situació en el mercat internacional és clarament de domini, ja que controlen els intercanvis a nivell mundial així com els preus, donat que la seva producció està centrada tal com s’ha esmentat en les manufactures especialitzades i en els processos de transformació i distribució de les matèries primeres.
Països en via de desenvolupament: generalment, formen la perifèria de l’economia mundial amb un baix nivell de productivitat i una gran dependència tecnològica i financera. La indústria, o bé està poc desenvolupada o bé està centrada en la producció de manufactures generalment controlada per les multinacionals. La seva situació en el comerç internacional es caracteritza per unes condicions desavantatjoses, ja que la seva producció centrada en les matèries primeres o en manufactures amb poc valor afegit situa aquests països en una situació de desigualtat a l’hora de competir amb els estats desenvolupats.
