El gràfic mostra l’evolució de les emissions totals a Catalunya dels gasos d’efecte hivernacle
(en kt CO2), pel període 1990-2006. També s’indica la variació respecte un any base. La informació la aporta el Departament de Medi Ambient i Habitatge. S’observa un progressiu increment de les emissions fins l’any 2005. Tot seguit l’any 2006 presenta un lleu descens de les emissions.
2) Esmenteu les fonts d’energia que més contribueixen a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Expliqueu breument què és i on es forma el boirum (boira contaminant o smog). Digueu dos tipus d’energies alternatives amb bones possibilitats d’expansió a Catalunya.
Les fonts d’energia que més contribueixen a les emissions de gasos hivernacle són els combustibles fòssils: el carbó, el petroli i el gas natural, especialment els dos primers.
La boira contaminant o smog és un núvol amb una alta concentració d’aerosols (partícules procedents de la combustió d’hidrocarburs: carbó, gasoli, benzines, etc.) produïdes per la indústria, les calefaccions domèstiques i sobretot actualment a les grans ciutats, pels vehicles a motor.
Dues energies alternatives que tinguin possibilitats reals d’expansióa Catalunya, entre les que podrien estar la solar, i l’eòlica i en menor grau la biomassa.
3. Exposeu les característiques del canvi climàtic global
a) Què és l’efecte d’hivernacle? Quins gasos el produeixen?
L'efecte hivernacle és un fenomen natural de l'atmosfera, on una sèrie de gasos, sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni, absorbeixen una part de la radiació infraroja procedent de la Terra. Aquest fenomen permet que la temperatura del planeta sigui apta per a la vida. Però l’excés de concentració de diòxid de carboni(CO2), producte principalment de la combustió de combustibles fòssils, i altres gasos, provoquen una acumulació més gran de calor en l’atmosfera que comporta un augment global de la temperatura i el reescalfament del planeta.
Els gasos que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són sobretot el diòxid de carboni (CO2) i el vapor d’aigua. Altres gasos com el metà, l’òxid nitrós, l’ozó, els hidrofluorocarburs o gasos CFC, etc.
b) Quines activitats humanes contribueixen a incrementar l’efecte d’hivernacle?
Les activitats humanes provoquen un augment de gasos hivernacle amb la crema de combustibles fòssils derivada de l’activitat industrial, de transport i dels automòbils, que desprenen grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. La desforestació i els incendis contribueixen a aquest fenomen. Les activitats agrícoles i ramaderes generen metà, producte de la descomposició de la matèria orgànica. Alguns processos industrials generen hidrofluorocarburs, etc.
c) Quines són les conseqüències principals del canvi climàtic?
Un augment de la temperatura mitjana global, que repercutiria en el desglaç de les geleres de muntanya i dels casquets polars, fet que comportaria l’elevació del nivell del mar que inundaria zones costaneres avui densament poblades. La modificació del règim de temperatures i precipitacions a moltes regions del món. Es probable que fenòmens com temperatures extremes, onades de calor i fortes precipitacions siguin més freqüents. Ciclons, tifons i huracans poden ser més intensos. També es pot exacerbar la desertificació de certes zones climàticament fràgils del planeta.
d) Quines són les posicions de la comunitat internacional en relació amb aquesta problemàtica? Esmenteu com a mínim dos tractats internacionals sobre el canvi climàtic.
La iniciativa més important relacionada amb l’efecte hivernacle és la conferència de Kyoto de 1997 on es va acordar la reducció de les emissions de CO2 dels països industrialitzats. Aquest acords s’han revisat i ampliat en posteriors cimeres. Respecte a la resposta internacional a aquests acords cal destacar a la Unió Europea i Japó com els països més compromesos en el compliment dels objectius, mentre que els EUA no han ratificat l’acord per interessos econòmics, els països en vies de desenvolupament rebutgen els acords per no dificultar el seu desenvolupament (cas de la Xina, Índia...) i Rússia finalment l’ha ratificat. Actualment els EUA han adoptat una postura més compromesa.
