Com llegir i interpretar un mapa econòmic
El mapa geogràfic és una representació selectiva i a escala de tota o una part de la
superfície terrestre. La seva importància en geografia és múltiple. Ens informa tant de
fenòmens físics (muntanyes, rius) com de fenòmens de l’espai ja humanitzat
(distribució de ciutat per exemple) i de qüestions econòmiques. El mapa, doncs, com
que representa una superfície real disminuïda i simplificada, ens dóna una visió de
conjunt que, molt cops, resulta difícil d’obtenir directament de la realitat.
1.Descripció el mapa.
Després d’una primera visualització has de fixar-te en
l’espai que comprèn el mapa (planisferi, local entre d'altres) en l’escala, en el tema que
tracta (producció de petroli o d'altres) i els signes convencionals. Cal tenir en compte
el tipus de projecció utilitzada, les possibles deformacions del mapa i si aquest
segueixen correctament les proporcions de la superfície o bé aquestes s’han
deformat per fer-les proporcionals a una variable(per exemple superfície de
cada país en relació amb el seu volum de població).
2.Anàlisi i interpretació del mapa.
Un cop fixat el tema passaràs a
descriure la situació de les diferents zones representades, tenint en compte la
informació que ens faciliten els signes convencionals. Buscaràs les situacions
extremes (màxims i mínims)establiràs la mitjana i intentaràs explicar les
causes que han provocat les diferents situacions.
En aquest darrer punt és important de fer un indici crític i relacionar
les dades que et dóna el mapa amb d’altres que coneguis i que et
seran molt útils a l’hora de valorar i interpretar el mapa.
Cal tenir en compte que el mapa ens mostra una sèrie de fets que coexisteixen en
l’espai i que moltes vegades estan relacionades entre si per connexions causals.
Aquestes connexions causals no queden reflectides en el mapa i per poder analitzar-les correctament cal completar la informació amb la recerca de fonts bibliogràfiques,
ja que es pot córrer el risc de fer interpretacions massa simplistes.
Com llegir i interpretar una sèrie estadística
Les sèries estadístiques permeten d’estudiar numèricament fets col·lectius.
També cal saber que sobre aquestes sèries s’elaboren els gràfics i diagrames. La
seva utilitat serà doncs, variada, encara que nosaltres les utilitzarem generalment, en
dues variants:
-Per a l’estudi de fenòmens quantificades en el temps.
-Fenòmens coetanis comparatius.
Com pots veure aquestes seran de màxima utilitat per a l’estudi de
demografia o de determinats aspectes econòmics o socials.
Per fer un bon comentari d’aquestes sèries pots seguir les directrius següents:
1. Observació i lectura de les dades
2. Descripció de les sèries.
Quan hagis fet una primera lectura de les sèries, hauràs d’iniciar el comentari tot
indicant els següents aspectes:
-En primer lloc el tema, és a dir, allò que globalment reflecteixen les
estadístiques en un període determinat de temps.
-Descripció detallada (sense necessitat de ser exageradament detallista) de les
oscil·lacions que es produeixen al llarg del temps, alhora que assenyalaràs
els punts màxims i mínims i explicitaràs algunes dades significatives.
I finalment hauràs de fer un comentari globalitzador de la informació que ens
subministren les sèries.
3. Valoració de la informació i conclusions.
Després de la descripció has de fer la
valoració, la interpretació de les dades que has descrit. Això consistirà en la relació
entre els moviments estadístics i els factors que els provoquen, indicant les seves
causes i conseqüències. També hauràs de relacionar aquests factors amb d’altres que
coneguis i que no per força han d’aparèixer indicats. Finalment hauràs de treure unes
conclusions crítiques. Has de procurar que tot el que comentis tingui una relació
directa amb les sèries.
Com llegir i interpretar un paisatge
El motiu o objecte de l’estudi geogràfic és la comprensió d’allò que veiem. La
Geografia ens ajuda a comprendre tots aquells paisatges que veiem quan fent una
sortida, passegem pels carrers de la nostra ciutat o poble, contemplem els camps i les
hortes agrícoles. No es tracta només d’una simple descripció dels paisatges, ja que
ens hem d’introduir en ells per poder-los percebre.
L’eina que s’utilitza per arribar a aquesta comprensió és l’observació, a través de la
qual aprendrem a llegir les imatges, els paisatges, trobarem els seus significats i els
podem interpretar.
Podem citar, doncs, molts exemples de paisatges que requereixen formes i models
diferents d’interpretació. No és el mateix, per exemple, observar una
muntanya(paisatge natural no humanitzat) que observar un polígon industrial, una
ciutat, un sistema de comunicacions o uns camps agraris.
Així , doncs, ens introduirem en l’estudi dels paisatges humanitzats.
1. Paisatge agrari
2. Paisatge industrial
3. Paisatge de comunicacions i sistemes de transport
1.El paisatge agrari
1.a Tipus de clima
Ja sabem que no tots els climes afavoreixen o condicionen d’igual manera
l’activitat agrària. Així, hem d’investigar com són les temperatures i les
precipitacions o si són molt marcats els cicles estacionals, entre d'altres.
1.b Característiques dels sòls
Els materials que formen els sols també influeixen sobre l’agricultura. Els sòls
argilosos, per exemple , són més impermeables i dificulten la filtració de l’aigua
cap a l’interior de la terra, de manera que la humitat es manté més temps a la
superfície entre d'altres.
1.c Tipus de cultiu
S’ha d’observar com és el sistema d’explotació agrícola: intensiu o extensiu,
amb domini dels camps tancats o dels camps oberts, amb hortes, camps de
regadiu o camps de secà, entre d'altres. Podem assenyalar també quins són els productes
agrícoles més freqüents de la zona entre d'altres.
1.d Tipus d’hàbitat
Podem observar com viu la població que treballa els camps: viu concentrada en
pobles grans o petits, o viu dispersa, entre d'altres. També ens fixarem en els camins rurals:
parteixen d’un centre de població o no responen a cap ordenació aparent.
1.e Tipus de propietat
Com són els camps, grans o petits? Podem deduir, a partir d’aquest
coneixement com s’ha organitzat la distribució de la propietat agrària?
1.Influència de l’home en la transformació del paisatge
Finalment, ens podem imaginar com era el mateix territori en el seu paisatge
original i natural. Ha estat molt modificat?
Quins elements es mantenen encara?
Quin paper juga l’home, històricament, en la transformació dels paisatges ?
2.El paisatge industrial
2.a Tipus d’indústria o d’activitat industrial
Cal observar si es tracta d’indústria lleugera o pesant, tipus d’instal·lacions i
maquinària. També es pot veure si la seva creació és o no recent o la
modernitat de les instal·lacions, entre d'altres.
2.b Importància de la localització
Cal veure els possibles factors de localització(zona rural, medi urbà,
proximitat al mercat, a les vies de comunicació o a les primeres matèries).
2.c Tipus d’habitat que genera
Parlaràs de la influència d la indústria en l’ habitat i la gènesi de les
concentracions urbanes industrials i de les formacions dels barris perifèrics i
de zones suburbanes
2.d Relació amb el mercat i el transport
Possibles vies de comunicació i transport de les mercaderies, relacions amb
els possibles mercats i amb les xarxes de distribució de les mercaderies.
Dificultats i avantatges.
2.e Influència de l’home en la transformació del paisatge
Influència de l’activitat industrial en el medi ambient.
Pol·lució, contaminació o risc entre d'altres.
3.Paisatge de comunicacions i sistemes de transport
3a. Tipus de comunicació
Observaràs el tipus de comunicació (terra, mar, aire o satèl·lit entre d'altres.) concretaràs el
paper dels transports i de les comunicacions en l’economia actual i al llarg de la
història.
3.b Tipus de xarxa de comunicació
Veuràs l’existència de nusos de comunicació i la seva disposició: radial,
reticular o regular, entre d'altres.
3.c Relació amb la distribució de la població i l’activitat econòmica
Veuràs el possible tràfic de la via de comunicació i les seves causes (transport d
passatgers, turisme, mercaderies, i també la possible proximitat o llunyania als
nuclis de població, a les àrees industrials o als mercats de venda. Valoraràs la
importància del sistema de comunicacions i/o transport dins l’activitat
econòmica (indústria, agricultura, comerç).
3.d Influència de l’home en la transformació del paisatge
Influència en la xarxa de comunicacions sobre el paisatge, si trenca o no l’harmonia
d’aquest, si actua negativament o no
sobre els habitatges més propers, si està correctament senyalitzat o és perillós o no, entre d'altres.,
Com llegir i interpretar una plànol urbà
L’evolució d’un nucli urbà pot deduir-ne de l’ anàlisi detallada dels seus plànols, els
quals amb més o menys precisió, ens revelen les diferents èpoques del creixement de
la ciutat, el traçat general els seus carrers, els elements singulars (ja siguin
monuments o edificis d’ús públic) i fins i tot la forma i la disposició de l’edificació.
1.L’escala del plànol .
En estudiar un plànol cal que ens fixen, en primer lloc, en
l’escala. L’escala pot estar representada de dues formes: o bé de manera
gràfica, en què el mateix plànol ens indica el qui hi representa una unitat de
mesura (per exemple un quilòmetre) o bé en forma de relació. Així, una escala
1:25000 significa que 1 cm en el plànol representa 25.000 cm en la realitat.
2.El tipus de traçat.
Un cop determinada l’escala, i conegut per tant si es
trobem davant d’un plànol general o de detall, cal fixar-se en el tipus de traçat
o model morfològic de la ciutat.
3.Disposició de l’edificació.
Si passem de l’anàlisi general a la més detallada, el
plànol ens permet distingir la forma de les illes i la disposició de la edificació, la
qual cosa ens indica el tipus d’arquitectura que caracteritza els diferents barris
Com llegir i interpretar una piràmide
Com ja sabem, una piràmide demogràfica és un doble histograma o gràfic de barres
consecutives on es representa la població per edats i sexes en un període determinat.
La seva finalitat és exposar gràficament una sèrie de dades per poder orientar-les
millor.
Abans d’iniciar el comentari haurem de fixar-nos que l’ordenada i l’abscissa guardin
una proporció adequada perquè coincideixin les escales. Igualment, vigilarem que la
distribució per edats estigui feta en períodes de 5 anys, però tenint present que els
grups d’edat siguin de 0-4, 5-9,10-14,15-19 entre d'altres.
L’observació i el comentari pot dividir-se en els següents apartats:
1.Descripció de la piràmide.
S’hauran de citat tots els elements que
caracteritzin la piràmide, els quals després ens ajudaran a concretar les
conclusions.
Ens fixarem en els següents aspectes :
-com és la taxa de natalitat (la base és el millor indicatiu:
base ampla - molta natalitat
base estreta – poca natalitat);
-si l’esperança de vida és molt alta en aquella població
-quina és l’estructura per edats (predomini de població jove o població
envellida, entre d'altres. );
-si hi ha diferències significatives en la població segons el sexe
-si hi ha osques, forat o buit en alguna generació que puguin fer-nos
deduir algun tipus de catàstrofe demogràfica (guerres o epidèmies, entre d'altres.) ;
-si la piràmide reflecteix algun moviment migratori, i si aquest afecta
més un sexe que l’altre.
2.Interpretació i valoració de la piràmide.
Un cop analitzades les
dades més significatives, podem passar a situar la piràmide dins el model
demogràfic que li correspongui.
En aquest punt, comparem la piràmide estudiada amb els tipus de piràmides
característiques.
Si és en forma de campana, d’envelat o de bulb, comentant les seves
característiques i fins i tot deduint si es tracta d’una piràmide d’un país pobre,
poc desenvolupat o bé ric o sí és d’una categoria intermèdia.
Si hi hem observat d’evidència d’alguna catàstrofe, (forat o buit de
generacions) demogràfica, ens documentarem sobre la història del país per
poder valorar millor les seves causes.
Per fi caldrà que ens plantegem el futur demogràfic que ens indica la piràmide i
les seves possibles repercussions econòmiques. Així, ens preguntarem: són
previsibles molts naixements en el futur? , i sigui quina sigui la resposta, quines
conseqüències econòmiques pot tenir per al país, en el seu mercat de treball,
en les despeses d’escolarització o en les despeses per jubilació, entre d'altres.
COMENTAR PIRÀMIDE from Grb RB
Més info
