La ciutat de baixa densitat, també anomenada ciutat difusa en els estudis italians,és un model d’ús i ocupació del territori que s’ha estès a Catalunya durant els darrers quaranta anys i que afecta tant els creixements residencials,com els comercials i industrials.Aquest model es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació,per la segregació d’usos i per un elevat consum de territori.La ciutat de baixa densitat residencial està formada per habitatges unifamiliars amb jardí i s’oposa al model de ciutat compacta típicament mediterrani, amb mescla d’activitats en l’espai i amb densitats moderades.
[…] La major part de professionals vinculats a l’ordenació del territori alerten dels diversos riscos associats a la ciutat de baixa densitat: un major consum de sòl,d’energia i d’aigua; l’encariment dels serveis públics (com ara l’enllumenat,l’abastament d’aigua o la recollida d’escombraries); la transformació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani; la segregació social, i l’augment de la mobilitat basada en el transport privat.
[…] Les urbanitzacions es caracteritzaven pel fet d’organitzar-se d’acord amb la forma del terreny del promotor, perquè es localitzaven d’una manera que les feia estar desconnectades del nucli urbà i perquè estaven formades per vials mínims, sense reserves per a espai públic, i amb parcel·les per a cases unifamiliars amb jardí que s’anaren construint progressivament.
[…] D’altra banda, a partir dels anys vuitanta es va iniciar la construcció de cases adossades i enfilera,en aquest cas en continuïtat amb les trames urbanes existents,dins d’un procés de planejament municipal i amb unes densitats més moderades, tot i que amb una important tendència a ocupar importants proporcions de territori.
M.JORDI.«Urbanització de baixa densitat a Catalunya.Debat».
A:Anuari territorial de Catalunya 2004.Barcelona,p.406-408
1. Resum del text
2. Definiu els termes segregació d’usos i segregació social.
3. Exposeu breument quines són les funcions de la ciutat i on es localitzen en el conjunt de l’espai urbà.
En el centre de la ciutat se sol concentrar l’activitat administrativa, de serveis i comercial, a més de la funció residencial que continua existent però amb menor importància que a la perifèria.
[…] La major part de professionals vinculats a l’ordenació del territori alerten dels diversos riscos associats a la ciutat de baixa densitat: un major consum de sòl,d’energia i d’aigua; l’encariment dels serveis públics (com ara l’enllumenat,l’abastament d’aigua o la recollida d’escombraries); la transformació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani; la segregació social, i l’augment de la mobilitat basada en el transport privat.
[…] Les urbanitzacions es caracteritzaven pel fet d’organitzar-se d’acord amb la forma del terreny del promotor, perquè es localitzaven d’una manera que les feia estar desconnectades del nucli urbà i perquè estaven formades per vials mínims, sense reserves per a espai públic, i amb parcel·les per a cases unifamiliars amb jardí que s’anaren construint progressivament.
[…] D’altra banda, a partir dels anys vuitanta es va iniciar la construcció de cases adossades i enfilera,en aquest cas en continuïtat amb les trames urbanes existents,dins d’un procés de planejament municipal i amb unes densitats més moderades, tot i que amb una important tendència a ocupar importants proporcions de territori.
M.JORDI.«Urbanització de baixa densitat a Catalunya.Debat».
A:Anuari territorial de Catalunya 2004.Barcelona,p.406-408
1. Resum del text
La ciutat difusa es caracteritza per una alta ocupació de territori, la segregació espacial i la baixa densitat. La ciutat difusa es contraposa a la ciutat compacta mediterrània i comporta uns impactes negatius sobre l’economia i el medi ambient. A Catalunya la ciutat difusa resulta d’un doble procés: les urbanitzacions dels anys seixanta i els creixements urbans de baixa densitat sorgits a partir dels anys vuitanta.
2. Definiu els termes segregació d’usos i segregació social.
La segregació d’usos fa referència a la distribució dels usos del sòl de la ciutat (residencials, comercials, industrials, administratius) en espais clarament diferenciats. Segregació social és la distribució de la població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials o culturals.
Per què la ciutat difusa comporta un augment de la mobilitat basada en el transport privat?
La mobilitat en transport privat de la ciutat difusa augmenta per l’increment que es produeix en la distància existent entre el lloc de residència i el de treball, estudi o esbarjo, que obliga a utilitzar el vehicle privat, i per la dificultat de crear transport públic en una àrea urbana dispersa i de gran extensió territorial.
Quin tipus de mobilitat és la que es produeix?
El creixement de la ciutat difusa ha influït en el despoblament dels centres històrics de les ciutats en suposar una alternativa residencial de major qualitat constructiva i que ofereix un entorn amb una tranquil·litat més gran, el que provoca que la població benestant, que havia ocupat els centres històrics en el passat, es traslladi a les noves àrees residencials. Altres factors de despoblament dels cascos històrics són l’envelliment del parc d’habitatges, l’augment de població de classe social baixa i l’envelliment de la població.
Funció residencial, funció comercial, funció industrial, funció administrativa i de serveis (cultural).
La funció residencial s’estableix sobretot en: els eixamples, que solen ser ocupats la població de renda mitjana o alta; les perifèries urbanes, on s’hi localitzen barris de diferents característiques socials (àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicats);els cascos antics, sovint amb presència de població de classe baixa i marginal.
La funció industrial i part de la comercial s’ha traslladat a la perifèria urbana atès que necessita una important extensió de sòl que troba més barat. També es disposa d’una millor accessibilitat. Pel que fa a la indústria, els problemes de contaminació o altres molèsties que pot ocasionar, passen més desapercebuts a les perifèries que si s’ubica prop de les zones residencials.
