22. Climograma de Lleida comentat

Objectius terminals 5 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 2 

Medi ambient i paisatges  del document de concreció del currículum.

Observeu el gràfic següent i responeu a les qüestions plantejades.

Climograma de Lleida (203m)
 Font: Climate-Data.org any 2017


    1.Descriviu la informació representada en el gràfic. (1 punt]

Es tracta d’un climograma, un gràfic que reflecteix el clima d’un lloc determinat amb una representació simultània de les temperatures i les precipitacions. Les   temperatures   mitjanes   mensuals   en   graus   centígrads   es   representen   mitjançant   un   diagrama lineal i les precipitacions acumulades mensuals en mil·límetres es representen en un diagrama  de  barres.  Els  mesos  de  l’any  són  a  la  línia  horitzontal  i  els  ºC  i  els  mm  en  els  dos  eixos verticals. 

La font és: Climate Data.org del 2017. (0,50) 

Es pot observar que la línia de les temperatures presenta els valors màxims els mesos de juliol i agost, i els mínims al desembre i gener, amb una diferència acusada. Les precipitacions tenen el seu màxim a la primavera i el seu mínim en els mesos d’estiu. (0,50)




    2.Definiu els termes anticicló i marinada [1 punt]

Anticicló: Zona d’altes pressions consistent en masses d’aire descendent i que donen lloc a un temps estable, sense precipitacions. (0,50) 

Marinada: La marinada és el vent o brisa que bufa de mar cap a terra durant el dia. (0,50)



3.Comenteu les característiques climàtiques de Lleida a partir de les dades del climograma i d’acord amb l’esquema següent: [1,5 punts]

a)Quins són els mesos àrids? Justifiqueu la resposta. L'aridesa es produeix en els mesos de juny a setembre, pel fet que la precipitació caiguda és inferior  al  valor  doble  de  la  temperatura  mitjana  del  mes  (el  valor  de  la  precipitació  en  el  gràfic  queda per sota del valor de la temperatura). (0,50)
b)A quin tipus climàtic correspon el climograma? Per què? El climograma és característic del clima mediterrani per l'aridesa que presenta en els mesos d'estiu i una precipitació no gaire abundant la resta de l’any. A  l'hivern  les  temperatures  mitjanes  estan  al  voltant  dels  5ºC,  mentre  que  al  juliol  i  l'agost  la  temperatura mitjana volta els 25ºC, per tant uns valors freds a l'hivern i calorosos a l'estiu, amb una  amplitud  tèrmica  de  20ºC,  fets  propis  de  la  varietat  continental  o  d'interior  del  clima  mediterrani. (0,75) 
  c)Justifiqueu la influència de la situació geogràfica de Lleida sobre el seu clima. En la continentalitat del clima de Lleida cal destacar una certa llunyania del mar i sobretot la presència de les serralades Prelitoral i Litoral, que formen una barrera muntanyosa que impedeix l’entrada a l’interior de la influència del mar Mediterrani.  (0,25)



4.Expliqueu les relacions que hi ha entre el clima i la vegetació d’acord amb l’esquema següent:
— Elements del clima que condicionen més la vegetació i justificació de la resposta. Els  factors  climàtics  que  exerceixen  una  influència  més  gran  sobre  la  vegetació  són  les  precipitacions i la temperatura. Les precipitacions perquè proporcionen l'aigua necessària per a la vida dels vegetals, de manera que la vegetació d'un lloc canvia en funció de si el clima és sec o humit. La temperatura també condiciona el desenvolupament vegetal, havent-hi plantes adaptades als climes molt freds i d’altres als climes molt calorosos. (0,50) 

— Relació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya amb els tres tipus declima que les condicionen. A Catalunya hi són presents tres regions biogeogràfiques: la regió mediterrània, de vegetació perennifòlia i esclerofil·la associada al clima mediterrani; la regió eurosiberiana o medioeuropea, de  vegetació  caducifòlia,  associada  al  clima  temperat  (oceànic  o  continental);  i  la  regió  boreoalpina, representada per la vegetació que colonitza l'alta muntanya, de clima molt fred. (0,75)
— Condicions climàtiques sota les quals creix la vegetació de tipus perennifoli i esclerofil·le com La vegetació perennifòlia i esclerofil·la com l'alzinar és pròpia del clima mediterrani, i per tant ben adaptada a la sequera estival característica d’aquest clima.