1.Descriviu la informació representada en la font.[1 punt]
En la identificació caldrà que quedi clar que és un mapa de fluxos del comerç mundial de 2007, entre les grans zones econòmiques mundials (continents i subcontinents) en el que apareixen representades tres variables. És una projecció Dymaxion-Fuller, el centre del mapa és el pol nord.
En diagrama circular: el volum global de mercaderies en milers de milions de dòlars; la referència a si el comerç es dóna a l’interior de la zona o vers altres zones geogràfiques i les direccions dels fluxos comercials, en fletxes, el gruix de les quals està en relació al valor de les mercaderies. La font de les dades és l’Organització Mundial del Comerç, amb xifres de 2007. (0,5)
En la descripció caldrà que s’assenyali clarament que la major del volum i del valor (són les fletxes amb major gruix) del comerç mundial es fa entre tres zones geogràfiques: Amèrica del Nord, Europa i Àsia-Pacífic. La resta de zones (Països de l’antiga URSS, Àfrica i Amèrica Llatina) tenen poc pes en el comerç mundial, amb l’excepció dels Països del Golf i el Pròxim Orient pel seu pes en el comerç d’hidrocarburs.
Pel que fa a la direcció dels intercanvis, a Europa el 75% del comerç internacional es concentra a l’interior de la seva zona (UE). Mentre, el 25% es canalitza arreu del món, sent majoritària la destinació a Amèrica del Nord. Àsia Pacífic presenta una proporció equilibrada entre comerç dins la seva regió i comerç extraregional. Majoritàriament exporta cap a Europa i importa de l’Amèrica del Nord. Amèrica del Nord: també presenta una proporció equilibrada entre comerç dins la seva regió i comerç extraregional, lleugerament decantat cap al comerç regional. (0,5)
2.Definiu els termes flux comercial i globalització financera.[1 punt]
Flux comercial: fa referència a la compra-venda de béns i serveis entre països. (0,5)
Globalització financera: És un element de la globalització econòmica mundial o mundialització del lliure mercat, que fa referència a la lliure circulació de capitals. (0,5)
3.Responeu a les qüestions següents relacionades amb els agents reguladors del comerç internacional:
a)Expliqueu les posicions dels partidaris i dels detractors dels aranzels duaners com a instrument per a regular el comerç mundial.
En el comerç mundial hi ha una disputa entre els partidaris de la supressió d’aranzels duaners, és a dir, la lliure circulació de béns i de capitals, i els que en són reacis i volen mantenir aranzels per protegir la producció dels seus països o, si més no, d’alguns sectors estratègics. Els partidaris de la liberalització del comerç mundial defensen que només la lliure circulació de mercaderies i de capitals farà progressar l’economia, ja que és la lliure competència la que estimula el creixement econòmic i el desenvolupament dels països (neoliberalisme). (0,50)
Enfront d’aquesta obertura de mercats, de convertir l’economia mundial en una economia oberta, sense controls, hi ha els que argumenten que sense la protecció de sectors estratègics, com poden ser els recursos naturals, o la imposició de taxes a la circulació de capitals (taxa Tobin) que ajudin al desenvolupament dels països menys desenvolupats, aquests no podran sortir mai de la pobresa. Aquests mateixos argumenten, també, que la llibertat de comerç ha de ser real i que no hi hagi subvencions per part dels països rics, a alguns sectors productius del seu país, fet que els posa en superioritat en el mercat (per exemple, en el comerç de cereals, als EUA, i a l’agricultura subvencionada de la UE). (0,50)
b)Quin organisme internacional vigila el compliment dels acords entre països en matèria de comerç? Quan va ser creat? Quines funcions té assignades?[1,5 punts]
L'Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme vinculat a les Nacions Unides, des de l'1 de gener de 1995 és el que s'encarrega de vigilar el compliment dels acords adoptats pel GATT(General Agrement on Tariffs and Trade = Acord General sobre Aranzels de Duanes i Comerç, fundat el 1947 a iniciativa dels Estats Units) en matèria de comerç internacional. (0,50)
4.Responeu a les qüestions següents relacionades amb els principals organismes financers internacionals (Banc Mundial i Fons Monetari Internacional) i amb el dòlar com a moneda de referència internacional:
a)Quines funcions tenen el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional?
El Banc Mundial ofereix assistència financera i tècnica als països en vies de desenvolupament. El seu objectiu es reduir la pobresa i recolzar el desenvolupament per mitjà de concedir préstecs a baix interès, crèdits i donacions als països pobres per invertir en educació, salut, infraestructures, entre d'altres.
La funció del FMI consisteix a promoure l'estabilitat financera mundial, oferir préstecs a les economies amb balances de pagaments amb problemes i aconsellar els governs. Cada país integrant diposita una quota en funció del seu PIB i del seu pes en el comerç mundial. Els EUA i la UE tenen capacitat de vetar les decisions més importants. (0,5)
b)Per què el dòlar és la moneda de pagament en l’intercanvi de mercaderies entre països? Quan i on es va prendre aquesta decisió?
El dolar s'utilitza de forma majoritària ja que es considera una moneda "segura", a l'estar recolzada per l'economia nacional més desenvolupada del món. Es considera que el risc de que els EUA facin fallida i el dolar perdi bona part del seu valor és mínim. El fet que la majoria de transaccions econòmiques internacionals es facin en dòlars fa que augmenti la "confiança" en aquesta moneda. (0,50)
El dòlar es va adoptar com a moneda de referència a tot el món (patró dolar), tant per fixar el valor d'altres divises com per als pagaments dels intercanvis de mercaderies, a la conferència de Bretton Woods (1944), i com un dels principals elements del nou ordre econòmic internacional sorgit al final de la Segona Guerra Mundial. (0,50)
