23. Anàlisi dels Fluxos comercials




1.Descriviu la informació representada en la font.[1 punt]

En la identificació caldrà que quedi clar que és un mapa de fluxos del comerç mundial de 2007, entre  les  grans  zones  econòmiques  mundials  (continents  i  subcontinents)  en  el  que  apareixen  representades tres variables. És una projecció Dymaxion-Fuller, el centre del mapa és el pol nord.


En diagrama circular: el volum global de mercaderies en milers de milions de dòlars; la referència a si el comerç es dóna a l’interior de la zona o vers altres zones geogràfiques  i  les  direccions  dels  fluxos  comercials,  en  fletxes,  el  gruix  de  les  quals  està  en  relació al valor de les mercaderies. La font de les dades és l’Organització Mundial del Comerç, amb xifres de 2007. (0,5)



En  la  descripció  caldrà  que  s’assenyali  clarament  que  la  major  del  volum  i  del  valor  (són  les  fletxes  amb  major  gruix)  del  comerç  mundial  es  fa  entre  tres  zones  geogràfiques:  Amèrica  del  Nord,  Europa  i  Àsia-Pacífic. La  resta  de  zones  (Països  de  l’antiga  URSS,  Àfrica  i  Amèrica  Llatina)  tenen  poc  pes  en  el  comerç  mundial,  amb  l’excepció  dels  Països  del  Golf  i  el  Pròxim Orient pel seu pes en el comerç d’hidrocarburs. 



Pel que fa a la direcció dels intercanvis, a Europa el 75% del comerç internacional es concentra a l’interior de la seva zona (UE). Mentre, el 25% es canalitza arreu del món, sent majoritària la destinació a Amèrica del Nord.  Àsia  Pacífic  presenta  una  proporció  equilibrada  entre  comerç  dins  la  seva  regió  i  comerç  extraregional. Majoritàriament exporta cap a Europa i importa de l’Amèrica del Nord. Amèrica del Nord:  també  presenta  una  proporció  equilibrada  entre  comerç  dins  la  seva  regió  i  comerç  extraregional, lleugerament decantat cap al comerç regional.  (0,5) 



2.Definiu els termes flux comercial i globalització financera.[1 punt]

Flux comercial: fa referència a la compra-venda de béns i serveis entre països. (0,5) 


Globalització  financera:  És  un  element  de  la  globalització  econòmica  mundial  o  mundialització  del lliure mercat, que fa referència a la lliure circulació de capitals. (0,5)




3.Responeu  a  les  qüestions  següents  relacionades  amb  els  agents  reguladors  del  comerç  internacional:

a)Expliqueu les posicions dels partidaris i dels detractors dels aranzels duaners com a instrument per a regular el comerç mundial.
En  el  comerç  mundial  hi  ha  una  disputa  entre  els  partidaris  de  la  supressió  d’aranzels  duaners, és a dir, la lliure circulació de béns i de capitals, i els que en són reacis i volen mantenir aranzels per protegir la producció dels seus països o, si més no, d’alguns sectors estratègics. Els partidaris de la liberalització del comerç mundial defensen que només la lliure circulació de mercaderies  i  de  capitals  farà  progressar  l’economia,  ja  que  és  la  lliure  competència  la  que  estimula el creixement econòmic i el desenvolupament dels països (neoliberalisme). (0,50)

Enfront  d’aquesta  obertura  de  mercats,  de  convertir  l’economia  mundial  en  una  economia  oberta, sense controls, hi ha els que argumenten que sense la protecció de sectors estratègics, com  poden  ser  els  recursos  naturals,  o  la  imposició  de  taxes  a  la  circulació  de  capitals  (taxa  Tobin)  que  ajudin  al  desenvolupament  dels  països  menys  desenvolupats,  aquests  no  podran  sortir mai de la pobresa. Aquests mateixos argumenten, també, que la llibertat de comerç ha de ser  real  i  que  no  hi  hagi  subvencions  per  part  dels  països  rics,  a  alguns  sectors  productius  del  seu país, fet que els posa en superioritat en el mercat (per exemple, en el comerç de cereals, als EUA, i a l’agricultura subvencionada de la UE). (0,50) 


b)Quin organisme internacional vigila el compliment dels acords entre països en matèria de comerç? Quan va ser creat? Quines funcions té assignades?[1,5 punts]


L'Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme vinculat a les Nacions Unides, des de l'1  de  gener  de  1995  és  el  que  s'encarrega  de  vigilar  el  compliment  dels  acords  adoptats  pel  GATT(General  Agrement  on  Tariffs  and  Trade  =  Acord  General  sobre  Aranzels  de  Duanes  i  Comerç, fundat el 1947 a iniciativa dels Estats Units) en matèria de comerç internacional. (0,50) 
4.Responeu  a  les  qüestions  següents  relacionades  amb  els  principals  organismes  financers internacionals (Banc Mundial i Fons Monetari Internacional) i amb el dòlar com a moneda de referència internacional:



a)Quines funcions tenen el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional?

El   Banc   Mundial   ofereix   assistència   financera   i   tècnica   als   països   en   vies   de   desenvolupament.  El  seu  objectiu  es  reduir  la  pobresa  i  recolzar  el  desenvolupament  per  mitjà  de  concedir  préstecs  a  baix  interès,  crèdits  i  donacions  als  països  pobres  per    invertir  en  educació, salut, infraestructures, entre d'altres. 


La  funció  del  FMI  consisteix  a  promoure  l'estabilitat  financera  mundial,  oferir  préstecs  a  les  economies  amb  balances  de  pagaments  amb  problemes  i  aconsellar  els  governs.  Cada  país  integrant diposita una quota en funció del seu PIB i del seu pes en el comerç mundial. Els EUA i la UE tenen capacitat de vetar les decisions més  importants.  (0,5)



b)Per què el dòlar és la moneda de pagament en l’intercanvi de mercaderies entre països? Quan i on es va prendre aquesta decisió?


El  dolar  s'utilitza  de  forma  majoritària  ja  que  es  considera  una  moneda  "segura",  a  l'estar  recolzada per l'economia nacional més desenvolupada del món. Es considera que el risc de que els  EUA  facin  fallida  i  el  dolar  perdi  bona  part  del  seu  valor  és  mínim.  El  fet  que  la  majoria  de  transaccions  econòmiques  internacionals  es  facin  en  dòlars  fa  que  augmenti  la  "confiança"  en  aquesta moneda.  (0,50) 


El  dòlar  es  va  adoptar  com  a  moneda  de  referència  a  tot  el  món  (patró  dolar),  tant  per  fixar  el  valor d'altres divises com per als pagaments dels intercanvis de mercaderies, a la conferència de Bretton  Woods  (1944),  i  com  un  dels  principals  elements  del  nou  ordre  econòmic  internacional  sorgit al final de la Segona Guerra Mundial. (0,50)