Comentari de text

El reciclatge dels metalls que consumeixen més energia (alumini, acer i coure), podria reduir anualment el consum d’energia per a l’obtenció de metalls fins en un 70%. Això és així perquè cal molta menys energia per a reciclar materials de rebuig que no pas per a extreure,processar i refinar metalls a partir de la mena present a le smines.Es necessita un 95% menys d’energia per a produir alumini a partir de material reciclat que per a treure’l de la mena de bauxita, per exemple. El reciclatge del coure comporta entre cinc i set vegades menys energia que el processament de la mena de què prové; l’acer reciclat consumeix també entre 2 i 3,5 vegades menys energia.
[…] L’ús veritablement sostenible dels recursos exigiria la utilització d’un volum global de minerals més reduït i maximitzar la quantitat de servei obtingut per cada quilogram de material.Per a això,no n’hi hauria prou de trobar el sistema de fer circular de nou els materials en l’economia mundial. Per als urbanistes, significaria dissenyar les ciutats i els sistemes de transport de manera que estiguessin menys escampats i no consumissin tants materials com avui. Per als consumidors, la utilització de menys materials hauria de comportar un canvi en els hàbits de consum.

P. SAMPAT.«Fugim de la dependència de la mineria».A:L’estat del món 2003.
Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya,2003,p.138

1. Resum
El reciclat dels metalls estalvia un 70% d’energia en comparació amb l’extracció minera.
El consum d’energia que comporta l’extracció i la manipulació del mineral és tan elevat que cal
que es recicli el que està en circulació. A banda d’això, cal canviar les pautes seguides per
l’urbanisme i la mobilitat per fer del consum dels minerals un consum sostenible.

2. Definiu el terme recurs renovable. Els minerals són recursos renovables? Esmenteu tres exemples de recursos naturals renovables i exposeu, per a cadascun, alguns dels seus usos.
Un recurs renovable és aquell que a causa de les seves característiques no s’exhaureix: l’energia solar, el vent, l’onatge, per exemple, o es regenera amb unes taxes de renovació condicionades pel funcionament dels sistemes naturals dels quals depèn: la biomassa del boscos, l’aigua dolça o les poblacions d’espècies silvestres entre d'altres. Una sobreexplotació d’un recurs renovable pot causar la seva disminució o desaparició.
Els minerals no són recursos renovables ja que són finits i la seva extracció disminueix les reserves existents. Es poden utilitzar fins que s’esgoten o el cost d’extracció és massa gran per poder obtenir-ne un rendibilitat econòmica.
Per exemple: la fusta, la biomassa, l’energia solar, l'onatge, l’energia eòlica, la hidràulica o l’aigua dolça entre d'altres.

3. Expliqueu en què consisteix el desenvolupament sostenible, d’acord amb l’esquema següent:
a) Digueu tres tipus de crisis ambientals o ecològiques causades per la transformació humana del medi ambient.
L’escalfament global de l’atmosfera; la disminució de la capa d’ozó; la contaminació de l’aire: pluja àcida,
smog; la contaminació dels oceans; l’augment de les àrees afectades per la desertització; la pèrdua de biodiversitat associada a la desforestació dels boscos humits tropicals; l’acumulació de residus; l’escassetat d’aigua potable
b) Escolliu una crisi ambiental i expliqueu les causes que l’han originada i les conseqüències que ha tingut sobre el medi ambient.
La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d'aigua atmosfèric. Causada principalment per la indústria provoca crisis ecològiques en el medi ambient.
c) Definiu el concepte de sostenibilitat. Esmenteu una cimera internacional on s’hagin establert acords en favor de la sostenibilitat.
Model de desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. A l’Informe Brundtland (1987),  per primera vegada s’esmenta el desenvolupament sostenible en un text institucional.
El protocol de Mont-real (1987) sobre la reducció de l’emissió de gasos que provoquen la disminució de la capa d’ozó; la Conferència de Río (1992) on es va signar la Carta de la Terra; la conferència de Kyoto (1997) sobre la limitació de les emissions de CO2 o la conferència de Buenos Aires (1998) sobre el canvi climàtic.

Radical Cartography

Una excel·lent plana sobre cartografia moderna:

Ciutat difusa

La ciutat de baixa densitat, també anomenada ciutat difusa en els estudis italians,és un model d’ús i ocupació del territori que s’ha estès a Catalunya durant els darrers quaranta anys i que afecta tant els creixements residencials,com els comercials i industrials.Aquest model es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació,per la segregació d’usos i per un elevat consum de territori.La ciutat de baixa densitat residencial està formada per habitatges unifamiliars amb jardí i s’oposa al model de ciutat compacta típicament mediterrani, amb mescla d’activitats en l’espai i amb densitats moderades.
[…] La major part de professionals vinculats a l’ordenació del territori alerten dels diversos riscos associats a la ciutat de baixa densitat: un major consum de sòl,d’energia i d’aigua; l’encariment dels serveis públics (com ara l’enllumenat,l’abastament d’aigua o la recollida d’escombraries); la transformació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani; la segregació social, i l’augment de la mobilitat basada en el transport privat.
[…] Les urbanitzacions es caracteritzaven pel fet d’organitzar-se d’acord amb la forma del terreny del promotor, perquè es localitzaven d’una manera que les feia estar desconnectades del nucli urbà i perquè estaven formades per vials mínims, sense reserves per a espai públic, i amb parcel·les per a cases unifamiliars amb jardí que s’anaren construint progressivament.
[…] D’altra banda, a partir dels anys vuitanta es va iniciar la construcció de cases adossades i enfilera,en aquest cas en continuïtat amb les trames urbanes existents,dins d’un procés de planejament municipal i amb unes densitats més moderades, tot i que amb una important tendència a ocupar importants proporcions de territori.


M.JORDI.«Urbanització de baixa densitat a Catalunya.Debat».
A:Anuari territorial de Catalunya 2004.Barcelona,p.406-408

1. Resum del text
La ciutat difusa es caracteritza per una alta ocupació de territori, la segregació espacial i la baixa densitat. La ciutat difusa es contraposa a la ciutat compacta mediterrània i comporta uns impactes negatius sobre l’economia i el medi ambient. A Catalunya la ciutat difusa resulta d’un doble procés: les urbanitzacions dels anys seixanta i els creixements urbans de baixa densitat sorgits a partir dels anys vuitanta.

2. Definiu els termes segregació d’usos i segregació social.
La segregació d’usos fa referència a la distribució dels usos del sòl de la ciutat (residencials, comercials, industrials, administratius) en espais clarament diferenciats. Segregació social és la distribució de la població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials o culturals.
Per què la ciutat difusa comporta un augment de la mobilitat basada en el transport privat?
La mobilitat en transport privat de la ciutat difusa augmenta per l’increment que es produeix en la distància existent entre el lloc de residència i el de treball, estudi o esbarjo, que obliga a utilitzar el vehicle privat, i per la dificultat de crear transport públic en una àrea urbana dispersa i de gran extensió territorial.
Quin tipus de mobilitat és la que es produeix?
El creixement de la ciutat difusa ha influït en el despoblament dels centres històrics de les ciutats en suposar una alternativa residencial de major qualitat constructiva i que ofereix un entorn amb una tranquil·litat més gran, el que provoca que la població benestant, que havia ocupat els centres històrics en el passat, es traslladi a les noves àrees residencials. Altres factors de despoblament dels cascos històrics són l’envelliment del parc d’habitatges, l’augment de població de classe social baixa i l’envelliment de la població.

3. Exposeu breument quines són les funcions de la ciutat i on es localitzen en el conjunt de l’espai urbà.
Funció residencial, funció comercial, funció industrial, funció administrativa i de serveis (cultural).

En el centre de la ciutat se sol concentrar l’activitat administrativa, de serveis i comercial, a més de la funció residencial que continua existent però amb menor importància que a la perifèria.
La funció residencial s’estableix sobretot en: els eixamples, que solen ser ocupats la població de renda mitjana o alta; les perifèries urbanes, on s’hi localitzen barris de diferents característiques socials (àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicats);els cascos antics, sovint amb presència de població de classe baixa i marginal.
La funció industrial i part de la comercial s’ha traslladat a la perifèria urbana atès que necessita una important extensió de sòl que troba més barat. També es disposa d’una millor accessibilitat. Pel que fa a la indústria, els problemes de contaminació o altres molèsties que pot ocasionar, passen més desapercebuts a les perifèries que si s’ubica prop de les zones residencials.

Les multinacionals


1. Descripció de la informació representada en el mapa.

2. Empresa multinacional: societats de producció i distribució que operen en diversos països. Generalment mantenen la seu central, els centres de recerca i desenvolupament i les funcions de control en el país d’origen, mentre que mantenen centres de producció (factories industrials, mines o explotacions, serveis turístics o financers, etc.) a arreu.

La deslocalització és una fórmula utilitzada per moltes empreses multinacionals (emmarcada en el procès de globalització de l'economia) des de finals del segle XX, i que consisteix en traslladar una part o totes les seves activitats a un altre país on es gaudeix d’unes condicions productives més avantatjoses: mà d’obra barata i poc conflictiva; legislació molt permissiva en matèria laboral i mediambiental, avantatges fiscals; etc. Les deslocalitzacions poden resultar conflictives quan comporten el tancament d’empreses als països d’origen i els treballadors resten a l'atur.

La franquícia consisteix en un acord per mitjà del qual una companyia matriu concedeix el dret a
utilitzar el seu procès de fabricació, la marca, la patent, el secret comercial i altres valors a una altra
companyia a canvi d'unes compensacions econòmiques que sovint inclouen uns drets de franquícia
inicials més un percentatge dels beneficis obtinguts. és una fòrmula molt utilitzada en l’àmbit dels serveis

3. Anomeneu les principals àrees industrials del món i exposeu en quina mesura el lloc on se situen coincideix amb el mapa de distribució de les multinacionals. Definiu el concepte nous països industrialitzats (NPI) i indiqueu-ne les característiques. Argumenteu si els països de l’Europa oriental (països exsocialistes) poden ser considerats com a nous països industrialitzats.

Les principals àrees industrials del món coincideixen a grans trets amb el mapa de les grans empreses multinacionals: Estats Units, Europa, Japó i Xina i el sud-est asiàtic. Els Nous Països Industrialitzats (NPI) Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Malàisia, Mèxic, l'Índia i Brasil. Moltes deslocalitzacions es traslladen a països de l'est (ex-comunistes)

Comentari d'un gràfic

1)Descriviu la informació que proporciona el gràfic.
El gràfic mostra l’evolució de les emissions totals a Catalunya dels gasos d’efecte hivernacle
(en kt CO2), pel període 1990-2006. També s’indica la variació respecte un any base. La informació la aporta el Departament de Medi Ambient i Habitatge. S’observa un progressiu increment de les emissions fins l’any 2005. Tot seguit l’any 2006 presenta un lleu descens de les emissions.

2) Esmenteu les fonts d’energia que més contribueixen a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Expliqueu breument què és i on es forma el boirum (boira contaminant o smog). Digueu dos tipus d’energies alternatives amb bones possibilitats d’expansió a Catalunya.

Les fonts d’energia que més contribueixen a les emissions de gasos hivernacle són els combustibles fòssils: el carbó, el petroli i el gas natural, especialment els dos primers.

La boira contaminant o smog és un núvol amb una alta concentració d’aerosols (partícules procedents de la combustió d’hidrocarburs: carbó, gasoli, benzines, etc.) produïdes per la indústria, les calefaccions domèstiques i sobretot actualment a les grans ciutats, pels vehicles a motor.
Dues energies alternatives que tinguin possibilitats reals d’expansióa Catalunya, entre les que podrien estar la solar, i l’eòlica i en menor grau la biomassa.

3. Exposeu les característiques del canvi climàtic global


a) Què és l’efecte d’hivernacle? Quins gasos el produeixen?
L'efecte hivernacle és un fenomen natural de l'atmosfera, on una sèrie de gasos, sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni, absorbeixen una part de la radiació infraroja procedent de la Terra. Aquest fenomen permet que la temperatura del planeta sigui apta per a la vida. Però l’excés de concentració de diòxid de carboni(CO2), producte principalment de la combustió de combustibles fòssils, i altres gasos, provoquen una acumulació més gran de calor en l’atmosfera que comporta un augment global de la temperatura i el reescalfament del planeta.
Els gasos que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són sobretot el diòxid de carboni (CO2) i el vapor d’aigua. Altres gasos com el metà, l’òxid nitrós, l’ozó, els hidrofluorocarburs o gasos CFC, etc.

b) Quines activitats humanes contribueixen a incrementar l’efecte d’hivernacle?
Les activitats humanes provoquen un augment de gasos hivernacle amb la crema de combustibles fòssils derivada de l’activitat industrial, de transport i dels automòbils, que desprenen grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. La desforestació i els incendis contribueixen a aquest fenomen. Les activitats agrícoles i ramaderes generen metà, producte de la descomposició de la matèria orgànica. Alguns processos industrials generen hidrofluorocarburs, etc.

c) Quines són les conseqüències principals del canvi climàtic?
Un augment de la temperatura mitjana global, que repercutiria en el desglaç de les geleres de muntanya i dels casquets polars, fet que comportaria l’elevació del nivell del mar que inundaria zones costaneres avui densament poblades. La modificació del règim de temperatures i precipitacions a moltes regions del món. Es probable que fenòmens com temperatures extremes, onades de calor i fortes precipitacions siguin més freqüents. Ciclons, tifons i huracans poden ser més intensos. També es pot exacerbar la desertificació de certes zones climàticament fràgils del planeta.

d) Quines són les posicions de la comunitat internacional en relació amb aquesta problemàtica? Esmenteu com a mínim dos tractats internacionals sobre el canvi climàtic.
La iniciativa més important relacionada amb l’efecte hivernacle és la conferència de Kyoto de 1997 on es va acordar la reducció de les emissions de CO2 dels països industrialitzats. Aquest acords s’han revisat i ampliat en posteriors cimeres. Respecte a la resposta internacional a aquests acords cal destacar a la Unió Europea i Japó com els països més compromesos en el compliment dels objectius, mentre que els EUA no han ratificat l’acord per interessos econòmics, els països en vies de desenvolupament rebutgen els acords per no dificultar el seu desenvolupament (cas de la Xina, Índia...) i Rússia finalment l’ha ratificat. Actualment els EUA han adoptat una postura més compromesa.

Índex de desenvolupament Humà 2005

Comentari del mapa:


1) Descripció del mapa: Es tracta d’un mapamundi de tipus temàtic que reflecteix la distribució de l’Índex de Desenvolupament Humà a tot el món l’any 2005. La font és el PNUD, Informe sobre el Desenvolupament Humà 2005 i les dades es presenten classificades en índex alt, mitjà i baix. Les zones que es poden diferenciar són: amb índex alt Amèrica del Nord, Mèxic i Amèricatemperada, Europa occidental, Japó i Austràlia; amb un índex mitjà Àsia, la major part d’Amèrica Llatina i el nord i sud d’Àfrica i, finalment amb índex baix la major part del continent africà.

2) Indicadors de desenvolupament:
PIB: la riquesa total produïda en un país durant un període de temps determinat que sol ser un
any.
IDH: índex comprès entre 0 i 1 que mesura el desenvolupament a partir de l’esperança de vida,
els anys d’estudi i l’alfabetització i el PIB per càpita per paritats de poder adquisitiu.
D'altres indicadors del grau de desenvolupament d'un país poden ser: consum d’energia, mortalitat infantil, esperança de vida, metges per habitant o consum de calories per habitant

3) Diferència països desenvolupats o en vies de desenvolupament:
Els països desenvolupats constitueixen el centre de l’economia mundial, tenen un alt nivell de productivitat i disposen de capitals i de tecnologia avançada. La producció industrial està especialitzada i posseeix un alt valor afegit, ja que incorpora recerca i innovació tecnològica (R+D+I). La situació en el mercat internacional és clarament de domini, ja que controlen els intercanvis a nivell mundial així com els preus, donat que la seva producció està centrada tal com s’ha esmentat en les manufactures especialitzades i en els processos de transformació i distribució de les matèries primeres.

Països en via de desenvolupament: generalment, formen la perifèria de l’economia mundial amb un baix nivell de productivitat i una gran dependència tecnològica i financera. La indústria, o bé està poc desenvolupada o bé està centrada en la producció de manufactures generalment controlada per les multinacionals. La seva situació en el comerç internacional es caracteritza per unes condicions desavantatjoses, ja que la seva producció centrada en les matèries primeres o en manufactures amb poc valor afegit situa aquests països en una situació de desigualtat a l’hora de competir amb els estats desenvolupats.

PAU 2010

Blocs temàtics:
1. Catalunya i Espanya a Europa i al món
- Món Globalitzat
- Funcions de les institucions i organismes internacionals (FMI, Banc Mundial, G-20, G-8 i OMC)
- Posició demogràfica i econòmica de la UE. Origen de la UE
- Fluxos demogràfics de la UE i Catalunya amb la resta del món

2. Medi ambient i paisatges
- Relleu, clima i vagetació de Catalunya i Espanya. Paisatge, Medi Ambient i Riscos Naturals
- Recursos renovables i no renovables. Sostenibilitat. Desequilibris mediambientals

Unitats de relleu de Catalunya i Espanya, així com les característiques i abast geogràfic dels grans tipus de clima i vegetació. En el cas de Catalunya ha de saber descriure els trets característics (relleu, clima i vegetació) dels principals paisatges catalans (alta muntanya, muntanya mitjana, terra baixa i costa)

Riscos naturals inherents a alguns paisatges (terratrèmols, allaus, inundacions entre d'altres), i dels problemes ecològics que determinades formes d’intervenció humana contribueixen a accentuar (incendis
forestals, erosió del sòl, contaminació de l’aire i de l’aigua o producció de residus
).

Recursos naturals al món i la seva capacitat de renovació, així com la desigualtat en la seva distribució geogràfica i consum. Principals fonts energètiques existents i dels avantatges i inconvenients de la seva utilització, principals dels models energètics que es proposen per a un futur. Principals fonts energètiques consumides a Catalunya i la seva problemàtica. 
Sostenibilitat ambiental i des d’aquesta perspectiva analitzar les principals crisis ecològiques globals (efecte hivernacle, disminució capa d’ozó, contaminació de l’aire i l’aigua, producció de residus i desertització).

3. Territori i activitats econòmiques
• Els espais agraris al món, característiques i dinàmiques. Canvis i permanències en l’espai rural català i espanyol.
• Els espais industrials al món, característiques i dinàmiques. El teixit industrial a Catalunya i Espanya, característiques del teixit industrial i dels processos de reestructuració i deslocalització
• Funcions i impactes de les xarxes de transport i comunicació en la producció i el consum.
• Els espais i l’activitat turística a Catalunya i Espanya.zones receptores de turisme a Catalunya i Espanya, la importància del sector turístic en el PIB nacional i les característiques dels principals tipus de destinacions
turístiques (costa, muntanya, cultural i rural).

4. La població i el sistema urbà: dinàmica, diversitat i desigualtat
• Distribució de la població mundial.
• Anàlisi de l’estructura i les dinàmiques demogràfiques en relació amb l’evolució econòmica i social. Fluxos migratoris. Polítiques demogràfiques.
• Característiques demogràfiques de Catalunya i Espanya.
• La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
• Desequilibris i desigualtats internes a les ciutats.
• Models de creixement urbanístic: de la ciutat compacta a la ciutat difusa. La sostenibilitat a les ciutats.
• Organització políticoadministrativa de Catalunya i Espanya.
• Desequilibris territorials i principis bàsics de l’ordenació del territori  i tipus d’instruments d’ordenació del territori que s’utilitzen per corregir-los (plans territorials, plans urbanístics, plans sectorials).
• Indicadors de benestar social: l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Demografia

Població Final = Població inicial + Naixements - Defuncions + Immigració - Emigració
Població Final = Població inicial + Creixement natural o vegetatiu + Migració Neta
Creixement de la Població = Naixements - Defuncions + Migració Neta


La població

Comentari a una piràmide de població

Moviments migratoris a la península
Piràmides de població
Possibles preguntes per les PAU

La Unió Europea

Aquí teniu diverses dades sobre la UE, així com un possible exercici de les PAU. 
Atenció als càlculs del PIB o l'esperança de Vida

Climogrames

La millor plana sobre climogrames

Publicar un Power Point a la xarxa

Exemple de publicació d'un power point a SlideShare. Caldrà fer una lliçó seguint més o menys aquest model

Planes de previsió meteorològica

Mapes Antics

Una plana amb un repertori dels mapes antics més macos. Doneu-li una ullada ! Us encantarà perquè permet molta interactivitat:

L'organització territorial de Catalunya

vegueries2

Es tracta que obrim un debat sobre la divisió territorial en vegueries i comarques. És operativa? O bé es tracta d'un model sentimental?

Geografia de Catalunya

Un enllaç on estudiar geografia de Catalunya


 cat1

Per repassar geografia

Una plana per repassar geografia

Diagrames de distorsió

Un recurs cartogràfic molt útil per visualitzar estadístiques és deformar els mapes segons les dades que vols representar. En aquest enllaç de WORLDMAPPER trobareu un munt d’exemples

poblac1

Repertori de mapes

Per començar us publico un enllaç amb tot un reguitzell de mapes per treballar. És un enllaç prou útil, ja que en teniu de tota mena.

Benvinguts al bloc de Geografia !

Hola!

Ens estrenem a la xarxa amb el bloc de Geografia! Espero que sigui una eina útil tant per al seguiment del curs com per a l'ampliació del temari. També podreu publicar els vostres treballs i preguntar dubtes o participar en debats. Comencem!